Altre cop ens va faltar ...
Podríem dir que en moltes coses es
repeteix la historia: primera part esperançadora, marcador garrepa, bones
defenses, segona part per oblidar.
Aquesta vegada les coses semblaven
diferents. La primera part va ser molt igualada amb alternances al marcador, i
encara que vam arribar perdent d'un 13-12, la sensació era que en el moment que
donéssim un punt de gas més que ens faltava i en alliberéssim de les
“interferències” que ens llastraven ens haurien d'anar al marcador.
Aquestes interferències per dir-les
d'alguna manera van ser varies: pilotes perdudes inexplicables (però causades
perquè el seu central sortia a pressionar), el joc lent del contrari que se’ns
va encomanar, l'actuació de l'àrbitre que ens va fer un fart de xiular passos,
dobles, i tot el repertori possible que li donava el reglament però que
semblava que, com ja el gastava amb nosaltres, ja no li quedaven penes que xiular
al contrari, i l'arma secreta que van utilitzar: la mopa.
Sí la mopa, no sabia que existís fins
aquest partit, si no era prou lent el partit i en algun moment es podia
alegrar, feien sortir la mopa a eixugar, es parava el partit una estoneta i
ricament es relaxava més la cosa no fos que algú prengués mal de nervis.
Donat que el contrari tampoc semblava
tenir molta banqueta les sensacions cap a la segona part no eren dolentes i el
sentiment de la grada visitant tenia cert optimisme.
Però va arribar la temuda arrencada de la
segona part i va començar el calvari, clavats en atac i la defensa començava a
deixar forats. Una dada prou significativa, vam arribar al minut 11 de las
segona part només amb un gol a favor. Amb aquest rati ja era difícil pensar que
el canvi de ritme es produiria i que el signe del partir s'invertiria.
El que va quedar palès es la dificultat
que vam tenir per anotar i que acaba amb marcadors molt curts. El que ens diuen
les dades:
Només el laterals van funcionar
regularment; els centrals pràcticament sense entrades; el pivots pràcticament
no rebien pilotes; el joc pel centre era molt difícil i es feien morir moltes
jugades, més de las desitjables, als extrems amb una posició difícil i un ratí
baixíssim de conversió, entre pilotes perdudes i tirs fallats surten números
esfereïdors (La mitat dels trets de tot el partit es van fer des de l'extrem
amb un rendiment total de 5 gols sobre 23 trets); els contraatacs van ser
pràcticament inexistents, les carreres i les pilotes llargues també. Semblava
que ens aveníem bé al joc que donava la sensació interessar-li al contrari que
mai va fer res per avivar el ritme del partit.
Ens queden algunes tecles per afinar que
segur ens han de fer canviar la tendència en aquesta nova competició, estem a
prop i quan aconseguim fer aquest passet més que ens cal las coses pintaran
diferent. Ens queda molt recorregut i no estem fora. Força Sabadell.
Van jugar: Roger 6,
Marcel 5, Jordi R. 2, Albert 2, Jordi P. 1, Arnau U. 1, Pablo 1, Cristian 1,
David N., Victor G, Arnau S., Germán, Genís i Lluís.
