Inesperada derrota per tancar una bona temporada
Partit boig per acomiadar la temporada que finalment ha rematat l'àrbitre.
Començament igualat i poc a poc comencem a
marxar al 12' ja guanyem de 4 (10-6) i al 21' de 7 (17-10). Aquesta visió del
partit seria la que hauria estat normal i lògica vist el que demostrava cada
equip.
Però potser es la que ens ha fet relaxar i
hem acabat la primera part guanyant només de 3 (21-18) i deixant creure al rival
en la remuntada.
Arriba la segona part i continua la
tendència, al 8' es posen per davant per primera vegada (26-27). El Sabadell
veu que això es seriós i es posa les piles cap al 15' ja estàvem altre cop 3
per davant i semblava re encarrilat.
Però al final tornem al frec a frec i
comença l'actuació estel·lar de l'àrbitre. Expulsió de Germán per fer una falta
en contraatac. Segurament una falta i penal hagés estat el normal. Al poc,
senyala 2 minuts a la nostra banqueta i ja tenim el partit dinamitat. El cop de
gracia que ens rematava. Cal dir que la banqueta contraria es va passar tota la
estona protestant aïradament sense parar la radio en tot el partit. Però els 2
minuts al minut crític del final de partit van se per a nosaltres.
Tot i aquesta derrota, no entela el bon
paper de l'equip aquesta temporada que tanquem.
Han jugar: Adrián,
Albert 3, Alex G 1, Alex R. 5, Arnau U. 1, Dani 3, David 2, German 7, Jordi P.
10, Jordi R. 4, Pablo 4, Pol, Sergi 1. Lluís (19 aturades) a la porteria.
Segurament en aquest partit la
concentració habitual ha deixat pas a altres coses mes relacionades al
tancament de la temporada, de saber que teníem la feina feta, la separació del
grup i l'acomiadament de l'Eloi.
Hi deixa l'equip però segur que continuarà
molt present a cadascú dels jugadors on ha deixat una gran empremta i exemple.
Agrair-li, a banda de coneixements com a bon professional, la dedicació,
entrega, implicació i estima personal que ha posat. Deixa un equip però
s'emporta per sempre molts amics.
Acabat l' últim partit de la temporada es
hora de fer un elogi de tots plegats.
Primer de tot elogiar els jugadors, era
difícil a començament de temporada tenir una prova de foc contra l' Igualada i
sortir-ne guanyador, sobretot perdent l'anada de manera severa, però un partit
memorable va suposar la classificació per la primera catalana.
A partir d’aquí s'inicia una competició de trenta partits, en que hem vist de
tot, des de victòries memorables “els derbis contra l'Oar”, derrotes severes
contra els millors de la Lliga (Esplugues o Voramar) i les derrotes als primers
partits de la competició, que sens dubte van servir per enfortir el grup humà
que han format TOTS, en això crec que han estat els millors, no sols perquè son
els nostres fills, sinó per que mes enllà d'això no cal ser visionari per a
veure la complicitat que tenen i que els ha fet millorar com a jugadors i com a
persones.
Eloi, a principi de temporada tenies una tasca molt feixuga, un grup humà
de fins a vint jugadors -i quaranta pares i mares -es difícil de gestionar, en
aquesta tasca has donat el millor de tu com a tècnic i com a educador (ja
m'entens) Et felicito.
Ara s'ha acabat el curs, la majoria del grup puja a juvenils i ja estan
engrescats amb el seu futur, amb un nou entrenador a qui has transmès la
il·lusió de tenir un grup guanyador i molt cohesionat, uns altres, la minoria
queden a cadets on de ben segur faran un molt bon paper perquè s'hi deixaran la
pell als entrenaments primer i després als partits.
Darrere de tots , un grup de pares i mares que s' han implicat en el que
feien els seus fills que potser han sacrificat caps de setmana, migdiades, han
tingut a punt la roba i el cotxe, perquè sabien que als seus fills els agrada
molt jugar i senten els colors arlequinats.
D'aquí a dos anys el grup es tornarà a retrobar i serà de ben segur mes
competitiu ,mes guanyador, seguiu tots plegats amb les ganes i implicació que
hi heu posat aquest any .
1,2,3 SABADELL.
Salutacions
Carles Pujolà, Isidre Garcia
