1er. 2on.
IGUALADA
|
37
|
22
|
SABADELL HANDBOL
|
31
|
30
|
Espectacular, classificació aconseguida
Aquest cap de setmana es jugava una eliminatòria a 2 partits que havia de
marcar futur de l'equip per tota aquesta temporada, jugàvem la possibilitat de
jugar a primera o seguir en segona com l'any passat. Finalment tindrem l'opció
de fer un pas de qualitat, em guanyat el dret a jugar a primera.
El sorteig ens va oferir el Igualada, un
equip realment bo al que felicito des d'aquí per la seva qualitat i
esportivitat. Un equip tècnicament bo, fort, ràpid i amb individualitats
destacades.
El primer partit, va se fora, pot ser un
element decisiu, es va perdre de 6 gols. Un partit difícil des del principi, no
vam fer el primer gol fins passat el minut 9 i vam començar amb un 5-0 en
contra, gracies sobretot a l'actuació del seu porter, estratosfèric.
Durant el primer temps vam aconseguir
recuperar la distància fins arribar a empatar en algun moment del partit,
perdíem d'un a la mitja part. A la segona part la cosa no va anar millor i mica
a mica la diferència es va anar eixamplant fins arribar al final del partit a
amb la màxima diferència del partit de 6 gols.
La veritat es que no va ser un bon partit,
no vam aconseguir posar-nos per davant en cap moment. Molts gols i no havia la
sensació de que els podéssim parar. No tenien gairebé errors, tot ho marcaven i
el seu porter ho parava tot. Sort que Jordi P. amb 14 gols va apaivagar una
mica la cosa.
Posades així les coses la perspectiva no
era gaire esperançadora. Molts pocs creien que donar-li la volta fos possible
seguen raonables.
Van jugar: Albert 3, Alex 1, Arnau M.,
Arnau S. 2, Arnau U. 2, Dani, David, German 3, Jordi P. 14, Lluís (porter),
Pablo 6, Pol.
La tornada, ha esta màgica, un
partit totalment diferent. Des del principi la cosa ja ha pintat d'altre
manera, un 3-0 per començar l'equip molt concentrat i el partit controlat.
La defensa a funcionat en tot moment i no
se'ls deixava entrar fàcil en cap moment, només ens feien mal pels extrems fins
que es va poder prendre mides. Al minut 11, la cosa s'anava aguantant, 9-5, al
23 ja estava aconseguida la diferència que ens donava la classificació 14-7,
cap al final de primer temps la distancia es va reduir fins arribar al descans
amb un esperançador 15-12.
La segona part a començat amb el mateix to
i al minut 12 ja recuperàvem la diferència que ens permetia el passi, 24-17. El
equip ja s'ho creia i la grada, bolcada com mai, empenyia.
Arribàvem al minut 27 i l'emoció al màxim,
28-22 que situava la igualada de l'eliminatòria. Cal dir també que cap a la
meitat de la segona ha passat un fet que ha pogut ser transcendental,
expulsaven per una falta feta fora de l'acció de joc al que pot ser era el millor
del equip contrari, encara que en aquest partit l'havíem pràcticament
desactivat.
Amb 3 minuts per davant qualsevol cosa
podia passar, la defensa i el Lluís continuaven gairebé perfectes i cap al 28,
gol de Pablo, era casi el deliri, ens portava a la xifra necessària i el
contrari mig esfondrat, i a la següent jugada d'atac ens xiulen passiu, només
ens queda un tiro a la desesperada, i gol de Jordi P. per l'esquadra,
increïble, ja el deliri total, ja estava fet, no se'ns podia escapar.
Aquest partit ha estat emocionant com mai.
Podem dir que l'emoció s'ha encomanat a la grada i ha estat un element decisiu.
Aquesta vegada el jugador número 8 que ha aportat a l'equip l'empenta per no
defallir. Els crits, els ànims constants han sigut el complement perfecte que
calia.
Ha hagut una assistència record, el dia ho
propiciava, diumenge a las 12:30 d'un dia solejat i esplèndid, estaven els
pares, els amics, les amigues, la tieta, l'avi, els companys que no han
participat, els companys de les altres categories del club, aficionats, ... ha
sigut una vivència que segurament trigarem en repetir: tots amb els pels de
punta, una emoció que no deixava ni parlar, crits a cada jugada, cares
resplendents, un gran aplaudiment final a l'equip al mig de la pista, també un
sentit aplaudiment a l'equip contrari que realment ha demostrat ser un digne
rival i que ens ha fet més valuosa la victòria.
Al final final gairebé com els toreros que
els treuen a coll, ningú s'ha mogut fins al final a esperar la sortida dels
artistes. El primer en sortir i en emportar-se l'ovació l'entrenador (l'hem
emocionat, no li sortien les paraules), després els jugadors que s'han trobat
amb el passadís, aplaudiments, abraçades, felicitacions, etc. Només ha faltat
l'autobús descapotable, tot arribarà. Realment increïble. Ara ens toca gaudir
de l'experiència de jugar a primera.
Han jugar: Albert 5, Alex 1, Arnau M.,
Arnau S., Arnau U., Dani 2, David, Germán 4, Jordi P. 9, Lluís (porter), Pablo
9, Pol.
PD. Hem obert un grup de whats app pels pares i seguidors,
falten mols encara per apuntar-s'hi, el que no hi sigui i vulgui, que m'ho
digui.
