diumenge, 13 d’octubre de 2013

Temporada 2013-14 Ascens a 1ª Catalana



                                                  1er.      2on.          
IGUALADA
37
22
SABADELL HANDBOL
31
30

Espectacular, classificació aconseguida

Aquest cap de setmana es jugava una eliminatòria a 2 partits que havia de marcar futur de l'equip per tota aquesta temporada, jugàvem la possibilitat de jugar a primera o seguir en segona com l'any passat. Finalment tindrem l'opció de fer un pas de qualitat, em guanyat el dret a jugar a primera.

El sorteig ens va oferir el Igualada, un equip realment bo al que felicito des d'aquí per la seva qualitat i esportivitat. Un equip tècnicament bo, fort, ràpid i amb individualitats destacades.

El primer partit, va se fora, pot ser un element decisiu, es va perdre de 6 gols. Un partit difícil des del principi, no vam fer el primer gol fins passat el minut 9 i vam començar amb un 5-0 en contra, gracies sobretot a l'actuació del seu porter, estratosfèric.
Durant el primer temps vam aconseguir recuperar la distància fins arribar a empatar en algun moment del partit, perdíem d'un a la mitja part. A la segona part la cosa no va anar millor i mica a mica la diferència es va anar eixamplant fins arribar al final del partit a amb la màxima diferència del partit de 6 gols.
La veritat es que no va ser un bon partit, no vam aconseguir posar-nos per davant en cap moment. Molts gols i no havia la sensació de que els podéssim parar. No tenien gairebé errors, tot ho marcaven i el seu porter ho parava tot. Sort que Jordi P. amb 14 gols va apaivagar una mica la cosa.
Posades així les coses la perspectiva no era gaire esperançadora. Molts pocs creien que donar-li la volta fos possible seguen raonables.
Van jugar: Albert 3, Alex 1, Arnau M., Arnau S. 2, Arnau U. 2, Dani, David, German 3, Jordi P. 14, Lluís (porter), Pablo 6, Pol. 
La tornada, ha esta màgica, un partit totalment diferent. Des del principi la cosa ja ha pintat d'altre manera, un 3-0 per començar l'equip molt concentrat i el partit controlat.

La defensa a funcionat en tot moment i no se'ls deixava entrar fàcil en cap moment, només ens feien mal pels extrems fins que es va poder prendre mides. Al minut 11, la cosa s'anava aguantant, 9-5, al 23 ja estava aconseguida la diferència que ens donava la classificació 14-7, cap al final de primer temps la distancia es va reduir fins arribar al descans amb un esperançador 15-12.

La segona part a començat amb el mateix to i al minut 12 ja recuperàvem la diferència que ens permetia el passi, 24-17. El equip ja s'ho creia i la grada, bolcada com mai, empenyia.
Arribàvem al minut 27 i l'emoció al màxim, 28-22 que situava la igualada de l'eliminatòria. Cal dir també que cap a la meitat de la segona ha passat un fet que ha pogut ser transcendental, expulsaven per una falta feta fora de l'acció de joc al que pot ser era el millor del equip contrari, encara que en aquest partit l'havíem pràcticament desactivat.

Amb 3 minuts per davant qualsevol cosa podia passar, la defensa i el Lluís continuaven gairebé perfectes i cap al 28, gol de Pablo, era casi el deliri, ens portava a la xifra necessària i el contrari mig esfondrat, i a la següent jugada d'atac ens xiulen passiu, només ens queda un tiro a la desesperada, i gol de Jordi P. per l'esquadra, increïble, ja el deliri total, ja estava fet, no se'ns podia escapar.

Aquest partit ha estat emocionant com mai. Podem dir que l'emoció s'ha encomanat a la grada i ha estat un element decisiu. Aquesta vegada el jugador número 8 que ha aportat a l'equip l'empenta per no defallir. Els crits, els ànims constants han sigut el complement perfecte que calia.

Ha hagut una assistència record, el dia ho propiciava, diumenge a las 12:30 d'un dia solejat i esplèndid, estaven els pares, els amics, les amigues, la tieta, l'avi, els companys que no han participat, els companys de les altres categories del club, aficionats, ... ha sigut una vivència que segurament trigarem en repetir: tots amb els pels de punta, una emoció que no deixava ni parlar, crits a cada jugada, cares resplendents, un gran aplaudiment final a l'equip al mig de la pista, també un sentit aplaudiment a l'equip contrari que realment ha demostrat ser un digne rival i que ens ha fet més valuosa la victòria.

Al final final gairebé com els toreros que els treuen a coll, ningú s'ha mogut fins al final a esperar la sortida dels artistes. El primer en sortir i en emportar-se l'ovació l'entrenador (l'hem emocionat, no li sortien les paraules), després els jugadors que s'han trobat amb el passadís, aplaudiments, abraçades, felicitacions, etc. Només ha faltat l'autobús descapotable, tot arribarà. Realment increïble. Ara ens toca gaudir de l'experiència de jugar a primera.

Han jugar: Albert 5, Alex 1, Arnau M., Arnau S., Arnau U., Dani 2, David, Germán 4, Jordi P. 9, Lluís (porter), Pablo 9, Pol. 

PD. Hem obert un grup de whats app pels pares i seguidors, falten mols encara per apuntar-s'hi, el que no hi sigui i vulgui, que m'ho digui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada