diumenge, 24 de novembre de 2013

Sant Esteve de Sesrovires 29 – Sabadell Handbol 30



Ui, Ai, uuuiuuui,.... Victoria!

Emocionant victòria no apta per mal patidors que no es va decidir fins l'últim quart, de l'última mitat de l'últim segon del partit.

Aquest partit a sigut com els anteriors però just a l'inrevés quant als protagonistes. Vam començar perdent, noticia, però cap al minut 14 ja encarrilàvem el marcador 6-9 i així vam continuar dominant tota la primera part fins arribar al minuts finals amb un relatiu còmode avantatja de 3 gols, però just als segons finals un parells de jugades desafortunades i gairebé ens empaten. Arribem però al descans guanyant 14-15.

Comença la segona part, la temuda segona part, i per no perdre tradicions no sortim endollats del tot, ens empaten al 17-17 i tot seguit es posen per davant i agafant la iniciativa. 

A la meitat de la segona 23-20, tocava remuntada i les sensacions no eren dolentes es veia clar que podíem, però ja estem acostumats a que les segones parts, com al cinema, no son bones, i els mèrits anteriors de joc no son suficients. Al 22 ja havíem igualat 27-27 i així vam seguir fins el 26 amb una trajectòria i un marcador molt optimistes 27-30, a més, temps mort demanat per nosaltres per tancar el partit i no deixar caps per lligar.

A partir d'aquí segurament us imagineu un plàcid final amb allò que diu el llibre ... controlar el temps i el partit, assegurant la jugada, jugades eternes amb passes fàcils, fent passar el temps sense arriscar, nervis d'acer, fent perdre els nervis al contrari, etc, doncs NO, li vam donar emoció a la cosa. 

Els últims atacs no els vam encertar, ells retallant i el seu marcador sense noticies de nosaltres, el marcador ja parat i l'àrbitre mirant el rellotge, marcador 29-30 i pilota nostra atacant, estava clar no es podia escapar.

Vet aquí que els follets, dolents, passaven per Sesrovires i van voler que a aquesta última jugada no sortís amb el guió esperat, vam perdre la pilota, l'última pilota, però no es que falléssim el tiro o ens xiulessin passiu, es que ens la van prendre en posició en clar contraatac.

La pilota la va recuperar el 22 de l'altre equip, el capità, el jugador més golejador i efectiu dels contraris. Va sortir corrent com ànima que porta el diable en direcció a la nostra porteria, tot sol, nosaltres al darrere, però anava guanyat metres i no l'atrapàvem. 

Es mastegava la tragèdia, no podia ser, ja teníem la victòria tant coll avall que un empat era moc menys que un desastre. La sang gelada. S'eleva a plaer per tirar tot sol. No podia ser tant mala sort. Lluís per terra a la desesperada, la pilota, forta, cap a dintre per baix. El porter la toca amb el peu i surt rebotada altre cop cap a dintre per sobre del porter, però s'eleva massa i toca una mica el travesser, baixa, pot se cap a dintre, no, queda morta a mig de l'àrea sense travessar la línia el Lluís l'agafa. L'àrbitre xiula final. Lluís el treuen a coll i la resta la ja la coneixeu. Alegria desbordada.

Un altra bon partit que aquesta vegada ha tingut un bon final. Ben jugat en general i on els detalls ens han acompanyat: no s'han perdut gaires pilotes, en el còmput final no em sortit perjudicats per les expulsions o altres decisions arbitrals, la porteria ha ajudat en moment claus, 9 aturades mes “la aturada”, s'han aprofitat tots el penals, el canvis han sumat i la sort, sempre una mica necessària, ha estat de la nostra part.

Felicitacions a tots els jugadors i l'entrenador que ens han fer gaudir d'un bon partit.

Tenim una bona oportunitat per continuar al ratxa al pròxim partit a Terrassa. Força Sabadell.
Han jugar: Albert 1, Alex G, Alex R. 2, Arnau S. 1, Arnau U. 1, Dani 1, Germán 5, Jesús, Jordi P. 10, Jordi R. 1, Pablo 6, Pol 1, Sergi 1,. Lluís (10) a la porteria.

Isidre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada